Vulguem o no,
vivim en un món on les TIC no poden ser obviades… des de la irrupció d’aquestes,
ha canviat la manera en que ens relacionem, comprem, viatgem, treballem, ens
formem, organitzem esdeveniments... podríem posar tants exemples com volguéssim.
L’educació, per suposat, no hauria de trobar-se aliena a aquest fenomen.
La UNESCO, promocionant l'ús de les TIC a l'educació... tancant la "bretxa" per la igualtat http://t.co/7enurhg29G #edubateMA
— Vicent Cardona (@Socvisen) octubre 17, 2015
Es per això que s’ha
inclòs a les competències bàsiques en la formació obligatòria de tota la Unió
Europea, la formació en competència digital i tractament de la informació.
Segons el professor de Tecnologia educativa Jordi Adell , la competència digital i
de tractament de la informació es fonamenta en 5 aspectes fonamentals: la
competència informacional, la competència informàtica, les alfabetitzacions
múltiples, la competència cognitiva genèrica (habilitat per convertir
informació en coneixement) i l’educació en ciutadania digital.
Entenc que la
necessitat d’educar en les TIC ve donada, no només per la disposició curricular,
si no també, principalment, per una realitat objectiva: s’ha de formar als
alumnes per a respondre les preguntes que es trobaran al llarg de tota la vida
i, el que és segur, es que les preguntes d’aquí vint anys i les seves respostes
seran radicalment diferents a les que tenim avui en dia. Les TIC esdevenen l’element
estructural mitjançant el qual educar els alumnes en la recerca de respostes.
Però, quin paper hi juga aquí el professor?
Segons el teòric
de l’ensenyament Geroge
Siemens, el docent te una importància capital en aquest procés. El docent
participa com a amplificador de continguts, com la persona que disposa els
conceptes claus per a que els estudiants s’hi trobin de forma recurrent, com a acompanyant de l’alumne en el procés de donar
sentit a l’entorn digital, com a agregador de continguts segons les necessitats
a l’aula ho vagin demanant, com a modelador més enllà de les activitats de
lectura i aprenentatge...
 |
| Les TIC ja formen part de la vida dels adolescents de manera natural. Ho hem de veure com un avantage. |
Com a futurs professors,
em d’afrontar la docència en les competències digitals amb l’entusiasme que
suposa la descoberta d’eines efectives per a provocar el canvi en l’educació que
nosaltres, com a generació que ha crescut amb les noves tecnologies però amb
una educació d’esquenes a aquesta realitat, no vam tindre la oportunitat d’experimentar.
Es el torn, doncs, d’experimentar-lo com a docents i, junt amb el nostre propi
aprenentatge, afavorir l’ús de les noves tecnologies per part dels alumnes en
tots els contextos.
L’exposat
anteriorment, com moltes altres coses a la vida, es més fàcil de dir que de
fer. He de reconèixer que, com a alumne d’un sistema educatiu caduc, considero
més fàcil quedar-me en la seguretat que dona el que un ja coneix: classes
magistrals, alumnes atents a l’explicació, ensenyament unidireccional, i
avaluació mitjançant puntuació en l’examen. I es en aquests punts on el màster
que estem cursant m’està resultant un xoc important. Imagino que es tracta d’un
sentiment normal però, a la vegada, he de dir que m’engresca el fet que el
paper del professor sigui tant canviant amb el temps. Els canvis pertorben la
nostra zona de confort... a vegades només necessitem l’empenta de la convicció
per a adoptar aquests canvis i enriquir-nos com a professionals i persones de l’era
digital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario