En entrades anteriors hem definit i aprofundit en elconcepte decompetència, n’hem analitzat les seves components i leshem vinculat amb el concepte d’aprenentatge significatiu i hem parlat de la seva avaluació. Al llarg d’aquesta formació, hem set molts els companys que ens hem queixat de la falta d’aplicació pràctica d’aquest conceptes; si... be... hem d’ensenyar competències per assolir un aprenentatge significatiu... però, què faig jo quan arribo a l’aula?
Basant-nos en el llibre d’Antoni Zabala i Laia Arnau(Graó,2007), en la present entrada, per fi, parlarem de l’aplicació de l’aprenentatge per competències en l’organització dels currículums, el centre, l’aula, les activitats...
Per començar, hem de comprendre que les diferents components d’una determinada competència es recolzen sobre coneixements d’una única disciplina (caràcter disciplinar), sobre coneixements de diferents disciplines (caràcter interdisciplinari) o , simplement no es sustenten per cap disciplina acadèmica (metadisciplinar). No hi ha cap disciplina que sustenti amb coneixement científic el concepte de “solidaritat”. De fet, una vegada analitzades les components de les competències trobarem que, molt sovint, moltes d’aquestes tenen diferents caràcters a la vegada.
 |
| Aquest noi no està aprenent cap més competència que les que es poden trovar escrites al paper. |
Ens trobem doncs, com a docents, amb la dificultat d’aplicar un currículum que requereix als alumnes d’unes competències bàsiques que, en bona part, no tenen cap suport de la nostra matèria... ni de la nostra ni de cap altra. Cóm afrontem, com a equip educatiu, l’aprenentatge significatiu de les components de caràcter metadisciplinar?
Una de les idees del nostre llibre de referència, exposa:
“Una enseñanza de
competencias para la vida exige la creación de un área específica para todos
sus componentes de carácter metadisciplinar, que permita la reflexión y el
estudio teórico y, al mismo tiempo, su aprendizaje sistemático en todas las
otras áreas.”
Dit això, hem de reflexionar. Hem de tenir en compte que “la majoria dels components metadisciplinars de les competències són de caràcter procedimental i actitudinal” i recordar (en aquesta entrada està millor explicat), com s’aprenen els procediments i les actituds:
-
Procediments: Amb la pràctica. A
cuinar s’aprèn cuinant!
-
Actituds: Vivint-les. No seràs
solidari, fins que no interioritzis aquests principis i tinguis ocasió d’actuar
amb coherència.
Si be, una part dels components metadisciplinars de les competències es poden treballar en sí mateixos, per exemple, a l’àrea de tutoria (tècniques d’estudi, organització, etc...) la majoria d’aquest components requereixen una experimentació i posada en pràctica constant. Amb aquest objectiu, respectant l’estructura actual dels centres de secundària, esdevé imprescindible la no organització del currículum en matèries estanques si no en àrees permeables que, a banda de incorporar elements competencials d’altres àrees, treballi intrínsecament a la seva metodologia els continguts de caire metadisciplinar.
Respecte de les metodologies, el Sr. Zabala defensa que “l’objectiu ha de ser la utilització apropiada d’estratègies i mètodes coherents amb el coneixement que disposem sobre com es produeixen els aprenentatges.”
A la xarxa podem trobar milers de propostes sobre noves metodologies educatives https://t.co/9HROMUjLl2 #edubatema
— Vicent Cardona (@Socvisen) diciembre 3, 2015
Esdevé indispensable que les metodologies proposades a les activitats a l’aula incorporin, de manera globalitzadora. Cada professor i professora hauria de seguir el següent esquema en la organització de continguts:
1er- Partir d’una situació de la realitat
2on- Plantejament de qüestions
3er- Utilització d’instruments i recursos disciplinaris
4rt- Formació segons criteris científics de la disciplina.
5è- Aplicació a altres situacions per facilitar la generalització i el domini dels conceptes i habilitats apresos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario