Una de les coses que més m’han sobtat d’aquesta assignatura, es el canvi de
la meva visió dels social media. Abans de començar l’assignatura, xafardejava
al Facebook, m’atabalava amb el Twiter de tant en tant i, això si, llegia molt
de contingut als blogs (ciència, gastronomia i NBA es lo meu). Val a dir que
tot el que feia era de manera absolutament passiva... amb prou feines m’animava
a escriure algun comentari o a posar "likes".
Em considero una persona reservada en aquest sentit... encara em genera un
debat intern el tema dels límits de la privacitat a les xarxes tot i que,
probablement, avui en dia es tracti ja d’un debat inútil. Considero que l’assignatura “Processos i contextos educatius” m’ha
engrescat en aquest sentit:
Social media i xarxes socials. Coneixeu la diferència?? https://t.co/a9Lx3gmOLX #edubateMA
— Vicent Cardona (@Socvisen) diciembre 3, 2015
Per una banda, m’ha obert la porta a tot un mon de interaccions on cada integrant representa un node de coneixement, el twitter. Més enllà de seguir les ventures d’algun jugador dels “Bulls” de Chicago, he descobert el que es pot extreure, en matèria professional, seguint a determinades persones. Estic parlant de psicòlegs, pedagogs, científics o enginyers com jo mateix que creen o simplement comparteixen informació interesantíssima sobre la seva rama. El trobo un sistema boníssim per estar al dia (podríem dir també de formació continuada) en qualsevol tema que et pugui interessar. A banda, per suposat, la possibilitat de compartir amb els seguidors propis opinions, articles, etc...
 |
| No hem de minusvalorar el poder multiplicador de les xarxes socials |
Per altra banda, m’ha fet valorar la feina de tants i tants “blogueros” que
he anat llegint al llarg del temps. Poca broma, portar un blog actualitzat, i
amb la qualitat de contingut que es proposa(es poden trobar joies dignes de publicació amb "tapa dura" ) representa una carrega de feina gegant. El fet d’haver
redactat el meu propi blog també m’ha sorprès com a eina educativa... trobo
interesantísim el fet de treballar amb blogs com a eina de registre d’aprenentatges
i reflexions. D’entrada, es tracta d’un recurs que queda al núvol i segur que
serà, al menys, divertit quan en el futur faci repàs del que he estat enraonant aquests mesos.
A més a més, la redacció d’un blog traspassa la barrera de les simples paraules
escrites... s’hi pot penjar tota mena de contingut (vídeos, vincles,
imatges...) organitzades de manera absolutament flexible, essent així una eina
molt més potent que la simple redacció d’opinions o articles. Per últim, val a
dir que l’us dels blogs com e-portfoli esdevé una de les eines més
esperançadores per a portar a terme el necessari canvi en el sistema d’avaluació.
En darrer lloc, vull esmenar una xarxa social que mai no vaig voler usar
abans de començar el màster, l’Instagram. Sempre m’ha semblat una eina
redundant, quan volia pujar una foto de les meves vacances les pujava al
Facebook i prou... però una vegada me’n he fet usuari veig el perquè del seu
èxit. Es tracta d’una eina que porta un altre nivell el fet de compartir imatges...
els filtres, la immediatesa, els hashtags, la organització, i tot un mon de
creadors “amateurs” que et poden fer gaudir amb la seva creativitat. Tot això,
per suposat, desperta la creativitat en tu mateix.
El més important que m’emporto de la meva experiència amb les xarxes
socials en aquesta assignatura? Segurament el meu canvi de posicionament com a
usuari. S’ha acabat la passivitat! M’he convertit en l’actor principal de la
meva pròpia experiència en els “social media”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario